Quan parlem de dany cerebral adquirit (DCA) estem fent referència a una lesió cerebral que irromp de colp en la vida d’una persona. L’exemple més clar és el dels traumatismes craniencefàlics greus secundaris en accidents de trànsit. Unes altres causes de dany cerebral que poden provocar pèrdues importants d’autonomia són els ictus, els tumors cerebrals i les infeccions.L’ampli ventall en la severitat i en les possibles seqüeles del dany cerebral va des de la recuperació completa fins els estats vegetatius. Algunes d’aquestes seqüeles poden afectar de manera significativa a l’autonomia del pacient, així com modificar també la situació de les famílies. A la Xarxa Menni treballem amb aqueix grup de persones per ajudar-les a recuperar autonomia i qualitat de vida.
Causes més comunes
• Traumatismes craniencefàlics
Un traumatisme craniencefàlic (TCE) és un colp en el cap, suficientment intens com per alterar el nivell de consciencia o ser-ne la causa d’una fractura cranial. La major part de les persones que pateixen un TCE són jóvens que han tingut accidents laborals o de trànsit. Una altra font de TCEs són les caigudes (sobretot en menuts i ancians), les agressions i els colps soferts en la pràctica esportiva o de risc.
• Ictus: infarts i hemorràgies cerebrals
Els ictus o accidents cerebrovasculars (ACV) són provocats per problemes del reg cerebral. Els ictus es poden produir per obstruccions de les artèries, en aquest cas parlaríem de trombosi, o per trencament de les artèries, i en aquest cas parlaríem d’hemorràgies. La paraula vessament fa referència a aquest últim tipus d’ictus. L’extensió de l’àrea cerebral afectada, la localització de la lesió i l’edat del pacient són els tres factors que incideixen de manera més clara en el quadre clínic que emergeix als dies o setmanes de l’ictus.
D’aquesta manera, podem tindre pacients en estat vegetatius que plantegen sobretot necessitats de cura, mentre que a l’extrem contrari altres persones recuperen la salut en dies o setmanes. Tota aquesta problemàtica es troba rebent a hores d’ara d’una atenció especial per part del Ministeri de Sanitat, a través de l’anomenada Estratègia en ictus del Sistema Nacional de Salut. El Ministeri, junt a les comunitats autònomes, les societats científiques, les agrupacions d’afectats i altres grups d’interés està unificant esforços a favor d’una millor atenció a aquesta malaltia.
• Anòxia cerebral
És la manca d’oxigen en el cervell i pot estar motivada per una aturada cardíaca, un ofegament, una intoxicació per monòxid de carboni, un ennuegament o d’altres trastorns del sistema respiratori. Les anòxies prenatals o perinatals també són causes freqüents de lesió cerebral.
• Tumors
Així com en el cas dels traumatismes, la supervivència en els tumors cerebrals està augmentant. Això dóna lloc a situacions de persones que sobreviuen a aquesta greu malaltia però que han d’encarar-se amb processos de rehabilitació.
• Encefalitis
La causa més freqüent és la infecció per herpes viral. Aquesta classe d’infecció afecta els lòbuls temporals i frontals de manera preferent. Els problemes de memòria i de llenguatge, així com els canvis emocionals i de conducta són comuns en els casos més greus.
