\u2022 Control motor:<\/strong> les lesions en les regions frontals i parietals dels hemisferis cerebrals solen provocar debilitat en la part del cos contr\u00e0ria a la de l\u2019hemisferi cerebral lesionat. D\u2019aquesta manera, s\u00f3n freq\u00fcents les hemiplegies (par\u00e0lisi de la meitat del cos) i les hemipar\u00e8sies (p\u00e8rdua de for\u00e7a i destresa en la meitat del cos). En casos molt severs pot veure-s\u2019hi compromesa la capacitat de mantindre el control sobre els moviments del cap, la de mantindre\u2019s assegut sense suports, la de posar-se dret sense ajuda o la de caminar.<\/p>\n En alguns casos el trastorn del control motor afecta a la degluci\u00f3, \u00e9s a dir, als moviments autom\u00e0tics que permeten engolir aliments s\u00f2lids o l\u00edquids. Aquesta dificultat d\u2019engolir s\u2019anomena disf\u00e0gia. Tamb\u00e9 se\u2019n poden donar trastorns en el control dels esf\u00ednters. S\u2019hi presenten en diferents graus de severitat, des de la simple urg\u00e8ncia miccional fins la doble incontin\u00e8ncia di\u00fcrna i nocturna.<\/p>\n \u2022 Recepci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3:<\/strong> farem refer\u00e8ncia ac\u00ed a les alteracions en el funcionament dels diversos canals i sistemes de reconeixement de la informaci\u00f3. S\u2019hi inclouen els Canals sensorials (vista, o\u00efda, equilibri, olfacte, gust, propicepci\u00f3) i els sensitius (tacte). La capacitat visual pot estat afectada per lesi\u00f3 a nivell de l\u2019escor\u00e7a cerebral parieto-occipital, en algun nivell de les vies de transmissi\u00f3 \u00f2ptica o a les fibres nervioses que controlen la motilitat dels ulls. Les lesions a l\u2019escor\u00e7a parieto-occipital poden produir trastorn del camp visual (hemi o quadrantan\u00f2psia). Als TCE amb lesions localitzades a la regi\u00f3 m\u00e9s ventral dels l\u00f2buls frontals la p\u00e8rdua de l\u2019olfacte \u00e9s habitual, i aix\u00f2 s\u2019anomena hip\u00f2smia o an\u00f2smia. L\u2019audici\u00f3 es veu afectada fonamentalment als TCE amb lesions en la regi\u00f3 temporal, especialment aquells que cursen amb fractura dels ossos que allotgen les estructures responsables de l\u2019audici\u00f3. El sentit de l\u2019equilibri dep\u00e9n en gran mesura d\u2019estructures \u00edntimament relacionades amb l\u2019o\u00efda interna, pel que aqueixes mateixes lesions poden afectar-ne aqueixes importants funcions. El tacte ens permet notar que ens toquen, identificar el dolor i discriminar la calor o el fred. En un grau superior d\u2019elaboraci\u00f3 de la informaci\u00f3 permet tamb\u00e9 percebre la forma dels objectes, la seua textura i consist\u00e8ncia. No tan coneguda, encara que igualment important, la propicepci\u00f3 reuneix la informaci\u00f3 que en rebem de l\u2019interior del nostre cos i possibilita, per exemple, que ens desplacem sense necessitat de controlar visualment el moviment.<\/p>\n \u2022 Comunicaci\u00f3:<\/strong> la comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s del llenguatge verbal no escrit es veu habitualment afectada en produir-se lesions a l\u2019hemisferi dominant (l\u2019esquerre, en la major part de les persones). La persona pot tindre dificultats per a comprendre el llenguatge verbal (af\u00e0sia de predomini sensitiu) o ser incapa\u00e7 de llegir (al\u00e8xia) o de tindre dificultats per a emetre un llenguatge comprensible per a aquells que estan a prop (af\u00e0sia de predomini motor). Aquests trastorns del llenguatge no solen presentar-se de forma a\u00efllada, sin\u00f3 associats, amb predomini en uns casos dels problemes de comprensi\u00f3 i en uns altres dels d\u2019expressi\u00f3. Tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents els trastorns de l\u2019articulaci\u00f3 de la parla i que coneixem per dis\u00e0rtria. Aquest trastorn sol associar-se al de la degluci\u00f3 ja que es deu a l\u2019afectaci\u00f3 de les mateixes estructures. En altres ocasions \u00e9s la pr\u00f2pia emissi\u00f3 de veu la que s\u2019hi veu compromesa (disfonia). \u2022 Cognici\u00f3:<\/strong> la cognici\u00f3 fa refer\u00e8ncia a les funcions ps\u00edquiques que ens permeten analitzar la realitat circumdant, aprendre, reflexionar i prendre decisions assenyades. T\u00e8cnicament, parlem d\u2019atenci\u00f3, concentraci\u00f3, orientaci\u00f3, mem\u00f2ria, capacitats visuespacials i funcions executives. Les fem servir per a faenes senzilles, com rebre un missatge i transmetre\u2019l despr\u00e9s, o per a q\u00fcestions m\u00e9s complexes, com preparar un viatge. Alguns problemes cognitius s\u00f3n transitoris i reversibles, tal \u00e9s el cas de la confusi\u00f3 o amn\u00e8sia posttraum\u00e0tica que segueix al despertar del coma. Altres poden ser m\u00e9s permanents i condicionar l\u2019autonomia de la persona. Tamb\u00e9 \u00e9s molt freq\u00fcent que les persones amb dany cerebral tinguen una consciencia molt redu\u00efda de les seq\u00fceles. Aix\u00f2 d\u00f3na lloc a tensions dins el cercle familiar, el qual intenta protegir la persona amb dany cerebral d\u2019iniciatives que poden resultar irresponsables ateses les noves limitacions.<\/p>\n \u2022 Emocions i personalitat:<\/strong> \u00e9s una experi\u00e8ncia comuna per als professionals que tracten amb persones que han tingut un dany cerebral constatar que aquestes lesions han donat lloc a canvis en la personalitat, a p\u00e8rdues en l\u2019habilitat per a relacionar-se en societat i en desordres emocionals. Algunes regions del cervell, les zones per damunt dels ulls, per exemple, que estan clarament vinculades a la conservaci\u00f3 d\u2019una conducta social adequada.<\/p>\n \u2022 Les activitats de la vida di\u00e0ria:<\/strong> el concepte d\u2019activitats de la vida di\u00e0ria no fa cap refer\u00e8ncia a les funcions depenents d\u2019una part concreta del cervell. \u00c9s el nom amb qu\u00e8 s\u2019agrupen les activitats m\u00e9s comunes que realitzem les persones a diari. Se\u2019n diferencien dos nivells de complexitat, les activitats b\u00e0siques de la vida di\u00e0ria i les activitats instrumentals. Dins de les b\u00e0siques hi trobem l\u2019endre\u00e7ament personal, la roba de vestir, el control d\u2019esf\u00ednters i els despla\u00e7aments. Les instrumentals fan refer\u00e8ncia al maneig de la persona en la comunitat; l\u2019\u00fas del transport p\u00fablic, els bancs, la realitzaci\u00f3 de compres o gestions administratives i l\u2019exercici laboral en s\u00f3n alguns exemples.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Moltes s\u00f3n les maneres en qu\u00e8 poden agrupar-se les seq\u00fceles m\u00e9s habituals de les persones amb dany cerebral adquirit. El \u201cModel d\u2019atenci\u00f3 al Dany Cerebral\u201d, document t\u00e8cnic publicat per l\u2019IMSERSO i coordinat pel doctor Jos\u00e9 Ignacio Quemada, suggeria una manera de classificar-les que oferim ac\u00ed de manera resumida. Tot i que no esgota el ventall…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":15053,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15101"}],"collection":[{"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15101"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15101\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15053"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"Consecuencias](\"http:\/\/xn--daocerebral-2db.es\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/hospital-beata-93-of-103.jpg\" "\\"Consecuencias")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n